CONCLUSIÓ

En general, m'ha agradat molt fer aquest treball, ja que he trobat tantes coses que m'han fet conscienciar del mal que estem fent a la Terra i de lo egoistes que a vegades podem arribar a ser, que m'hi ha fet pensar bastant.He trobat molta informació de tots els temes, tanta que l'he hagut de resumir molt, i a vegades per trobar l'informació idónea m'he hagut d'estar hores buscant. No hi he fet bibliografia, ja que tota l'informació que hi ha és de tantes pàgines que m'ha sigut impossible apuntar-les totes o enrecordarme'n, ja que l'informació a internet és infinita.

RECICLATGE DEL METALL

Un dels principals metalls que reciclem, per estalvi energètic que comporta, és l'alumini. L’alumini és el material més rendible de reciclar, per això en els sectors de la indústria i la construcció es recicla pràcticament la totalitat. No obstant això, el reciclatge de l’alumini d’ús domèstic, en envasos o en el paper d’alumini és molt menor a causa, en part, de l’escassa conscienciació ciutadana sobre la seva importància. Encara que és el tercer element més comú sobre l’escorça terrestre, en estar generalment barrejat en estat natural amb altres materials la producció requereix un alt consum energètic.

No obstant això, per al reciclatge es requereix únicament un 6% de l’energia emprada en l’elaboració inicial i pot ser reutilitzat un nombre indefinit de vegades sense que la qualitat es vegi afectada. Cal tenir en compte que per cada tona d’alumini que es llenci a l’abocador, cal extreure quatre tones de bauxita, el mineral del qual s’obté. Aquest és el motiu pel qual pràcticament el 100% del que s’usa en la indústria i la construcció sigui reciclat.

Però les xifres de reciclatge de l’alumini dels envasos d’aliments són molt menors. Una de les causes és que el material es troba molt més atomitzat que en les grans masses emprades en edificis i vehicles, per tant aconseguir reunir-lo i separar-lo eficaçment d’altres residus és més complicat.

La separació inicial d’envasos per a reciclar feta pels consumidors a casa seva encara és lluny de les xifres òptimes (una gran part acaba en els contenidors d’escombraries orgàniques, mentre que dels residus destinats als contenidors grocs el 30% està molt mal seleccionat) i el tractament posterior a les plantes de reciclatge té certes dificultats tècniques, per tot això l’any passat a Espanya el percentatge d’envasos d’alumini reciclats va ser d’un 27%, percentatge que suposa un poc més de 14.000 tones.

El procés de reciclatge d’envasos requereix una recollida selectiva i un posterior trasllat a una planta de classificació. Aquí és separat dels altres materials mitjançant el que es coneix com un separador de Foucault, que consisteix en l’ús de camps magnètics oposats per separar el material. A continuació és triturat, rentat i introduït en un forn on es fon i surt llest per ser utilitzat novament. Però tot aquest sistema és inútil si cada ciutadà no fa el primer i fonamental pas: dipositar les llaunes buides i altres envasos en els contenidors i punts de recollida disponibles.

RECICLATGE DEL PAPER

El reciclatge del paper no és una cosa nova. Els egipcis ja feien servir el paper vell en la construcció de caixes per a les mòmies. Mundialment, la indústria consumeix al voltant de 4.000 milions d'arbres cada any, principalment pi i eucaliptus. Les tècniques modernes de fabricació de pastes papereres usen aquestes espècies molt específiques d' arbres i els planten expressament.

Reciclant el paper obtenim un munt de beneficis:

Econòmics:
- Es redueixen les importacions de fusta i paper de fusta.
- Es creen llocs de treball amb la recollida, la selecció i el seu reciclatge.

Ecològics:
- Menys deixalles.
- Menys consum d'aigua i energia
per fabricar el paper.
- S'evita la tala de boscos.
- Es redueixen la proliferació de terres ermes.
- Es redueix la pol.lució de l'aigua i de l'aire.

Procés del reciclatge del paper.
El paper de deixalla pot ser triturat i reciclat diverses vegades. No obstant això, en cada cicle, del 15 al 20 % de les fibres es tornen massa petites per ser usades. La indústria paperera recicla els seus propis residus i recol.lecta el d'altres empreses.
Un cop recollits dels contenidors blaus es separen i posteriorment es barregen amb aigua per a ser convertits en polpa. La polpa de menor qualitat s'utilitza per a fabricar caixes de cartró.
Les impureses i algunes tintes s'eliminen de la polpa de millor qualitat per a fabricar paper reciclat per a impressió i escriptura.
En altres casos, la fibra reciclada es barreja amb polpa nova per a elaborar productes de paper amb un percentatge de material reciclat.
En reciclar paper i cartró evitem la tala d'un munt d'arbres. Si reciclem una tona de paper salvem 17 arbres.

RECICLATGE DEL VIDRE

El vidre representa el 8% en pes dels residus municipals generats a Catalunya. És un material fàcilment recuperable. El vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran mesura les seves qualitats inicials. Tanmateix cal diferenciar el vidre d'envàs del vidre pla per al seu correcte reciclatge.
El reciclatge de vidre permet reduir la quantitat de residus destinats a tractaments finalistes, alhora que suposa un estalvi tant de primeres matèries com d'energia respecte la fabricació de vidre partint de matèries primeres. A Catalunya, la recuperació del vidre es va iniciar al febrer de 1982, concretament a la ciutat de Barcelona. Actualment, la destinació majoritària del vidre procedent de la recollida selectiva és el reciclatge per a la fabricació d'envasos. Una fracció minoritària és destina a la fabricació d'altres productes, bàsicament per a la construcció. En funció de les característiques del producte final de vidre que es vulgui fabricar s'utilitza més o menys quantitat i qualitat el vidre reciclat.
En el procés de fabricació del vidre utilitzem molta energia, perquè el procés de fusió de les substàncies que el componen es produeix a altes temperatures. Per reduir l'ús d'energia, podem reciclar el vidre de dues maneres diferents:
· Podem rentar i esterilitzar els envasos de vidre perquè sigui possible utilitzar-los una altre vegada.
· Podem triturar i tornar a fondre els objectes de vidre per formar nous objecte, perquè aquest procés requereix menys energia que si partíssim de les primeres matèries.

RECICLATGE DEL PLÀSTIC

Des de finals del segle XIX i principis del segle XX el plàstic s'ha convertit, gràcies a les seves propietats tècniques, en un material àmpliament estès i utilitzat a la nostra societat.

Quan esdevé residu, el reciclatge es considera una bona alternativa de gestió ja que contribueix, per una banda, a reduir el consum de recursos no renovables i, per una altra, a evitar la gestió d'aquests residus com a rebuig en dipòsits controlats o incineradores.

Els plàstics són materials resistents que:
· No es degraden fàcilment, i per això, un cop que els hem utilitzat, els residus resten al medi ambient durant monlt de temps.
· Quan al final es degraden, la majoria desprenen substancies contaminants.
Existeixen dues categories de plàstics: els termoplàstics i els termoestables. Els de la primera categoria, els termoplàstics, són reciclables i per tant es poden sotmetre al procés de reciclatge. Ara bé, el reciclatge dels diferents tipus de plàstic dependrà de diferents factors com ara la quantitat i qualitat de material, la tecnologia disponible, etc.

És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.

2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)

3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

Procès de reciclatge dels plàstics:

1er: Separació: Per que el reciclatge del plàstic sigui efectiu, s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa química, rebutjant els plàstics termoendurits, els quals s'han de destruir posteriorment. Abans de la selecció s'ha de fer la neteja que per facilitar-la podem trocejar aquests plàstics.Habitualment es separen el PVC, el PET,el polietilé, el poliestiré i el polipropile. Aquesta selecció es fa manualment però es pot separar el PVC de la resta mitjançant la detecció dels àtoms de clor de la molècula fent passar el fluxe de materials a través dels raigs X ja que aquests són sensibles al Cl. Un altre sistema està basat en la creació d'una carga elèctrica estàtica en els materials de PVC, d'aquesta manera poden separar-se fàcilment dels altres residus mitjançant l'aplicació d'un camp elèctric.
Hi ha un procés físic que permet discriminar diferents tipus de plàstics, consistent en posar els materials en una piscina plena d'aigua. Els polímers de densitat inferior a la de l'aigua (polietile i polipropilé) flote, mentres que els més pesats, com el PVC i el poliestiré s'afonen.

2on.Trituració i rentat: Granulem els plàstics amb un triturador al mateix tems que rentem els grànuls formats amb aigua.Després es sequen les partícules amb una centrifugació.

3er. Extrussió: Es força el plàstic a passar per una matriu per tal de donar-li la forma desitjada.

4t. Peletització: Fem que el plàstic formi petites boles.

Tambè hi ha un altre proces del plàstic recuperat, l'incineració. Els materials plàstics que no reciclem els incinerem a les centrals tèrmiques per aprofitar l'energia que se'n desprèn, ja que els residurs plàstics tenen un poder alorífic comparable al de qualsevol altre combustible convencional. La incineració presenta problemes ambientals perquè els fums de la combustió són contaminants.

PRODUCCIÓ DE RESIDUS

A Catalunya es produeixen cada any més de 30 milions de tones de residus, que provenen de les diferents activitats que es realitzen al país: indústria, mineria, agricultura,... Anomenem residu a qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre’s ja no vol o considera inútil o ha de desprendre'ns.
Podem classificar els residus de diverses maneres:

- Segons el seu origen:

o Residus municipals. Són aquells residus que resulten de l’activitat diària de particulars, comerços o oficines i serveis d’un municipi. Normalment l’administració (Ajuntament, Consell Comarcal...) és qui s’encarrega de donar un tractament adequat als residus, amb l’ajuda del ciutadà que és qui ha de fer la separació a casa.
o Residus industrials. Residus procedents de l’activitat industrial. Són de característiques molt diverses. Segona la llei, tots els productors de residus han de complir una sèrie d’obligacions, entre elles: ·Registrar-se com a productors de residus ·Gestionar els seus residus d’acord amb les determinacions del Catàleg de Residus ·Fer la declaració anual de residus ·Formalitzar les fitxes d’acceptació, de seguiment i de destinació
o Residus ramaders. Tots aquells que resulten de l’activitat ramadera. Els productors de residus ramaders han de gestionar les dejeccions ramaderes. Si disposen de prou terreny agrícola, les poden aplicar directament al terreny. Si no, cal que portin els residus a un tractador autoritzat.
o Residus de la construcció. Residus originats en l’àmbit de la construcció, bàsicament runes. Obligatòriament s’han d’abocar en dipòsits controlats o en plantes de transferència o de reciclatge de runes.
o Residus sanitaris. Originats en les activitats d’atenció i investigació mèdica. Es divideixen en diferents grups que reben diferent tractament segons la seva perillositat. Per fer una correcta gestió dels residus sanitaris és necessari disposar de les fitxes d’acceptació i els fulls de seguiment de cada residus (tret dels assimilables a municipals).

Segons les seves característiques:

o Residus inerts. Són tots aquells residus que un cop dipositats en un abocador no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que compleixen els criteris de lixiviació determinats per reglament.
o Residus especials. Tots aquells residus que per les seves característiques tòxiques, perilloses... han estat incloses en el llistat de la directiva 91/689/CEE. També s’inclouen els envasos que hagin contingut aquestes substàncies.
o Residus no especials. Són tots aquells residus que no s’han classificat ni com a inerts ni com a especials.

La solució d'aquest problema pot consistir en el reciclatge dels materials.