REDUCCIÓ DE LA CAPA D'OZÓ

A la franja atmosferica compresa entre els 25km i els 35km d'altitud, la concentració d'ozó (O₃) és força elevada. Aquesta franja és l'anomenada capa d'ozó. Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms d'oxigen, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules d'aquest darrer element. A l'atmosfera, l'ozó es forma a partir de l'oxigen per acció de la radiació ultraviolada. L'ozó, a nivell de la superfície de la Terra, és molt oxidant i tòxic, però en aquella altura els seus efectes sobre la vida en el planeta són molt beneficiosos. L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra. Sense la capa d'ozó, la vida a la Terra desapareixeria. En primer lloc, quedaria destruït el fitoplancton i això produiria una alteració greu en la cadena alimentària dels oceans. El creixement de les plantes terrestres també es veuria afectat. Les persones i els animals patirien greus problemes de salut: càncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visió.
El 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia minvat de manera molt important. Es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni). Els CFC són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora els seu contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó. Cada primavera austral s'obre un forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, tan extens com els Estats Units i tan profund com l'Everest. El forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument. S'estima que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any al món.
Els gasos CFC són molt estables a les temperatures de la superfície de la Terra, però a mesura que pugen per les capes de l'atmosfera, són sotmesos a temperatures més altes i es tornen inestables. Quan arriben a l'estratosfera, les radiacions ultraviolades (UV), provoquen que els CFC alliberin un radical de clor que queda lliure i pot atacar les molècules d'ozó (O3), separant d'elles un àtom d'oxigen que es fusiona amb el radical de clor, i es forma així una molècula de monòxid de clor (ClO) i una molècula d'oxigen (O2), de tal manera que la molècula d'ozó atacada desapareix. El problema és molt greu perquè la molècula de monòxid de clor (ClO) generada es trenca fàcilment i queda lliure de nou un radical de clor que pot atacar noves molècules d'ozó. Per tant, una sola molècula de gas CFC pot destruir ràpidament milers de molècules d'ozó.
Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat, el suro sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic. Els CFC duren moltíssim i poden voltar per l'estratosfera fins a 100 anys; per tant, el gas que ja hi és pot anar destruint l'ozó fins d'aquí a un segle.

• Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:
  • Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.
  • Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.
  • Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
  • Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.
  • Es produirien més casos de malalties infeccioses.
  • Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.
  • Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.
  • La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.
  • Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
  • El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.

• Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en pràctica aquests consells:

1. Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no contingui gasos CFC.
2. Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
3. Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
4. Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.
5. Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.
6. Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de CFC i que les facin complir.
7. Que els governs i la població segueixi el Protocol de Montreal (tractat internacional del 1987 que té com a objectiu protegir la capa d'ozó mitjançant el control de producció de les substancies corrosives de l'ozó.)