CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA.

La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents. No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació. La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri.

Rius i llacs:

En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica (fulles, animals morts, excrements...) en sals minerals consumint oxigen. Abans, els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquest mecanisme d'autodepuració. Però, avui dia, aboquem una quantitat tan alta de contaminants que el procés d'autodepuració natural de les aigües esdevé inútil en moltes ocasions.

Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Contenen sobretot contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar...) i també poden contenir microorganismes patògens procedents de persones malaltes i d'altres éssers vius. També contenen productes de neteja, olis i restes de pintures. Les aigües residuals agrícoles poden contenir fertilitzants i pesticides que provenen de l'aigua de reg. Les aigües residuals d'origen industrial poden contenir productes que no es descomponen (plàstics, llaunes ...) o substàncies tòxiques. Alguns dels verins presents a les aigües residuals industrials són: l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric, olis, diversos àcids, etc. Les aigües d'escorriment circulen pels carrers i teulades quan plou. Poden arrossegar tota mena de materials, com ara plàstics, material d'enderroc, papers, llaunes...

• Els purins o fems procedents del bestiar de les granges també contaminen les aigües si s'aboquen als rius o rierols o si s'utilitzen en excés per adobar la terra, llavors s'infiltren i acaben contaminant les aigües subterrànies.
• Els detergents contenen gran quantitat de fosfats que van a parar, aigüera avall, als nostres rius, llacs i embassaments, juntament amb les aigües residuals domèstiques i contaminen les aigües.
• La contaminació per intrusió afecta a les aigües subterrànies. Es produeix quan es barreja aigua salada del mar amb aigua dolça d'un aqüífer per raó d'una extracció excessiva de l'aigua de l'aqüífer.

Un dels problemes derivats de la contaminació de l'aigua és l'eutrofització o creixement massiu d'algues en un ecosistema aquàtic. Aquest fenomen es produeix quan l'aigua rep gran quantitat de nitrogen i fòsfor, substàncies que les algues fan servir de nutrients, de tal manera que les algues proliferen desmesuradament i l'aigua esdevé tèrbola i verda. Per descompondre totes les restes de les nombroses algues que van morint, els bacteris descomponedors han de consumir molt d'oxigen, que aviat és insuficient. La falta d'oxigen provoca la mort massiva dels peixos, de les algues i d'altres organismes que viuen a l'aigua. En aquestes noves condicions, es multipliquen els microorganismes anaerobis que descomponen la matèria orgànica sense necessitat d'oxigen però desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies d'olor i gust desagradable, i de vegades tòxiques. L'ús de determinats detergents, els adobs i els purins constitueixen la causa més important d'eutrofització dels llacs i embassaments perquè aporten a l'aigua gran quantitat de fosfats i nitrats.

La salinització de l'aigua dolça s'esdevé sovint en zones de la costa, quan s'extreuen grans quantitats d'aigua de pous i aqüífers subterranis. Si s'extreu més aigua de la que arriba subterràniament, de mica en mica l'aigua salada del mar, propera a l'aqüífer, s'infiltra per les porositats del terreny i es barreja amb l'escassa aigua dolça que encara resta a l'aqüífer. Com a conseqüència, l'aigua extreta esdevé cada cop més salada, fins al punt que arriba a no ser potable.

La contaminació tèrmica de les aigües s'esdevé quan les indústries fan servir l'aigua per refrigerar les màquines, la qual cosa provoca un augment brusc de la temperatura de l'aigua. Si l'aigua calenta es retornada als rius, llacs i embassaments, disminueix la quantitat d'oxigen de l'aigua, perquè com més alta és la temperatura, menys oxigen es dissol a l'aigua. La falta d'oxigen pot provocar la mort de peixos i d'altres éssers vius que viuen a l'aigua.

Moltes de les substàncies tòxiques que arriben a l'aigua i determinats microorganismes poden comportar problemes de salut per a les persones que utilitzen aquestes aigües per banyar-se o per beure. La flora i la fauna de l'ecosistema aquàtic també es veu afectada per les substàncies contaminants. Al nostre país són freqüents malalties provocades pel consum d'aigües contaminades o pel contacte amb elles, com ara micosis, afeccions gastrointestinals, otitis, infeccions urinàries, conjuntivitis, etc.

• Podem evitar que moltes substàncies vagin a parar a l'aigua si adoptem les mesures següents:

1. Evitar la utilització en excés de productes de neteja agressius amb el medi com el lleixiu, l'amoníac i altres productes tòxics.
2. No utilitzar detergents rics en fosfats.
3. No abocar a l'aigüera líquids no solubles en aigua, com pintures i olis. Fan una pel·lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. La millor solució és portar aquests productes a la deixalleria, instal·lació que recull de manera selectiva els residus que no disposen de contenidor al carrer.
4. No llençar a l'aigua objectes que haurien d'anar a les escombraries, com ara papers, plàstics o restes de menjar.
5. Escollir preferentment productes reciclats, ja que la fabricació d'aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües.
6. Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fosfats.
7. Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics. Cal afavorir els mètodes naturals de lluita biològica contra les plagues.
8. Els pagesos han d'evitar l'abocament de purins a l'aigua. També han de procurar no utilitzar els purins en excés per adobar la terra, per tal d'impedir infiltracions que poden provocar la contaminació de les aigües subterrànies. L'excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé es pot portar a centres de reciclatge de purins on fan adobs i terres per a jardins i conreus a partir dels purins.
9. A la indústria cal reutilitzar l'aigua que es fa servir per a refrigeració, per mitjà de circuits tancats.
10. És necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d'estalvi en el consum d'aigua.
11. Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua.
12. Mantenir els carrers nets per tal d'evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius. Cal utilitzar les papereres i els contenidors de deixalles situats en diversos carrers.
13. Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius.
14. Hem de denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l'aigua.

Mar:
Els mars i oceans són els abocadors finals de gairebé totes les deixalles generades pels humans. Les principals vies de contaminació del mar són les següents:

• El petroli. Els accidents i les col·lisions de petroliers provoquen abocaments de petroli molt espectaculars. Però, els abocaments més importants, per la seva freqüència, procedeixen de rentar els dipòsits dels vaixells petroliers, atès que un cop han dipositat la seva càrrega de petroli a port, llastren els seus dipòsits amb aigua de mar.
• Els metalls pesants i residus químics. Moltes indústries utilitzen substàncies químiques i metalls pesants, com ara el mercuri, el plom, el coure, el cadmi, el crom, l'arsènic i el ferro, que finalment poden anar a parar als rius i al mar, provocant un greu problema de contaminació.
• Part dels pesticides i els fertilitzants utilitzats en l'agricultura s'incorporen als rius de la zona i acaben arribant al mar.
• Part dels fems de les granges també van a parar als rius, que els conduiran fins al mar.
• Grans quantitats d'aigües residuals van a parar al mar des de les clavegueres. Les aigües residuals contenen substàncies d'origen humà, domèstic i industrial que poden enverinar els rius i els mars. A més contenen bacteris, virus i ous de paràsits que poden ser perillosos per a la salut.
• La radioactivitat. Les centrals nuclears utilitzen aigua per refrigerar el seu nucli. Després descarreguen aquesta aigua radioactiva al mar.
• Les deixalles. Escampades per la superfície de l'aigua del mar i disperses al llarg de les platges, trobem deixalles, com ara plàstics, cartrons, xarxes de pesca abandonades, cordes, llaunes, ampolles, ets. Els principals culpables d'aquesta contaminació són les tripulacions dels vaixells que llencen les escombraries per la borda. Els rius també dipositen a les platges i a les aigües del mar els residus de les ciutats, i els estiuejants també dipositen diverses deixalles a les platges.

Els efectes de la contaminació en els ecosistemes marins són diversos:

• El petroli abocat al mar cobreix les plomes dels ocells o el pèl dels mamífers marins i llavors no són capaços de flotar més sobre l'aigua. Els animals coberts de petroli perden l'aïllament que els hi proporcionava l'embolcall de plomes o de pèl per afrontar els canvis de temperatura i acaben morin de fred. Les víctimes moren ofegades, de fred o enverinades pel petroli que s'empassen mentre neden o es netegen el cos.
• Les capes de petroli de les marees negres impedeixen la fotosíntesi i la respiració dels éssers vius.
• El petroli acaba per dipositar-se sobre els sediments del fons del mar i mata tota forma de vida. Es descompon molt lentament.
• Les algues s'alimenten amb les substàncies nutritives que contenen les aigües residuals. Quan les aigües residuals no tractades són abocades al mar, les algues es reprodueixen molt ràpidament, cobreixen la superfície de l'aigua i poden obstruir les brànquies dels peixos. Quan les nombroses colònies d'algues moren, es converteixen en una mena d'escuma bruta, irritant per a la pell de les persones.
• Si s'aboquen grans quantitats d'aigües residuals amb molta matèria orgànica, els bacteris descomponedors consumeixen l'oxigen més ràpidament que no és reemplaçat i els nivells d'oxigen cauen en picat, fet que provoca la mort de molts peixos i altres animals marins.
• Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna: el vidre de les ampolles pot causar ferides i la mort d'alguns animals. Les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos poden ser mortals per als animals marins perquè se'ls enreden al coll o al cos. Les xarxes perdudes poden ofegar els animals. Molts animals marins s'empassen les bosses de plàstic i moren.
• Les substàncies químiques i els metalls pesants poden produir efectes devastadors sobre la vida marina. Aquests elements tòxics s'incorporen a la cadena alimentària i acaben enverinant als peixos i altres animals com aus, mamífers, i fins i tot provoquen problemes de salut en les persones que consumeixen aquests animals.
• Les plantes de reciclatge nuclear descarreguen grans quantitats d'aigües residuals amb un alt nivell de radioactivitat. Els peixos i les persones que els consumeixen poden incorporar la radioactivitat i patir greus problemes de salut.

La vida dels animals i de les persones depèn del mar. L'aire, la humitat i fins i tot el clima depenen del mar. Malgrat això, estem enverinant els oceans abocant-hi tota mena de residus. Podem salvar els mars i oceans si posem en pràctica les recomanacions següents:

1. Depurar totes les aigües residuals abans d'abocar-les al mar.
2. No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.
3. No llençar les escombraries per la borda dels vaixells.
4. No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges.
5. Formar grups de voluntaris per netejar les platges.
6. No llençar olis ni combustibles al desguàs de casa, al carrer, als rius o al mar.
7. Trencar els recipients de plàstic i tallar les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos abans de llençar-los Cal llençar tots els productes de plàstic al contenidor corresponent per tal que siguin reciclats.
8. Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
9. Donar suport a iniciatives ecologistes que lluitin contra la contaminació del mar.
10. Exigir a les autoritats de tots els països que els vaixells vells que transporten combustibles, amb poques garanties de seguretat, no naveguin pels mar i oceans. Cal fer complir tots els controls i inspeccions per tal de reduir el nombre de vaixells que no compleixen les normes de seguretat i contaminació. Només així podrem evitar accidents catastròfics com el del Prestige.
11. Exigir als governs unes lleis que regulin la quantitat i el tipus d'abocaments de residus al mar.
12. Denunciar els abocaments d'aigües residuals no tractades.