RECICLATGE DEL PLÀSTIC

Des de finals del segle XIX i principis del segle XX el plàstic s'ha convertit, gràcies a les seves propietats tècniques, en un material àmpliament estès i utilitzat a la nostra societat.

Quan esdevé residu, el reciclatge es considera una bona alternativa de gestió ja que contribueix, per una banda, a reduir el consum de recursos no renovables i, per una altra, a evitar la gestió d'aquests residus com a rebuig en dipòsits controlats o incineradores.

Els plàstics són materials resistents que:
· No es degraden fàcilment, i per això, un cop que els hem utilitzat, els residus resten al medi ambient durant monlt de temps.
· Quan al final es degraden, la majoria desprenen substancies contaminants.
Existeixen dues categories de plàstics: els termoplàstics i els termoestables. Els de la primera categoria, els termoplàstics, són reciclables i per tant es poden sotmetre al procés de reciclatge. Ara bé, el reciclatge dels diferents tipus de plàstic dependrà de diferents factors com ara la quantitat i qualitat de material, la tecnologia disponible, etc.

És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics:

1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte.

2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica)

3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.

Procès de reciclatge dels plàstics:

1er: Separació: Per que el reciclatge del plàstic sigui efectiu, s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa química, rebutjant els plàstics termoendurits, els quals s'han de destruir posteriorment. Abans de la selecció s'ha de fer la neteja que per facilitar-la podem trocejar aquests plàstics.Habitualment es separen el PVC, el PET,el polietilé, el poliestiré i el polipropile. Aquesta selecció es fa manualment però es pot separar el PVC de la resta mitjançant la detecció dels àtoms de clor de la molècula fent passar el fluxe de materials a través dels raigs X ja que aquests són sensibles al Cl. Un altre sistema està basat en la creació d'una carga elèctrica estàtica en els materials de PVC, d'aquesta manera poden separar-se fàcilment dels altres residus mitjançant l'aplicació d'un camp elèctric.
Hi ha un procés físic que permet discriminar diferents tipus de plàstics, consistent en posar els materials en una piscina plena d'aigua. Els polímers de densitat inferior a la de l'aigua (polietile i polipropilé) flote, mentres que els més pesats, com el PVC i el poliestiré s'afonen.

2on.Trituració i rentat: Granulem els plàstics amb un triturador al mateix tems que rentem els grànuls formats amb aigua.Després es sequen les partícules amb una centrifugació.

3er. Extrussió: Es força el plàstic a passar per una matriu per tal de donar-li la forma desitjada.

4t. Peletització: Fem que el plàstic formi petites boles.

Tambè hi ha un altre proces del plàstic recuperat, l'incineració. Els materials plàstics que no reciclem els incinerem a les centrals tèrmiques per aprofitar l'energia que se'n desprèn, ja que els residurs plàstics tenen un poder alorífic comparable al de qualsevol altre combustible convencional. La incineració presenta problemes ambientals perquè els fums de la combustió són contaminants.