La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida s'estén per tot el nostre planeta. La temperatura del nostre planeta és confortable gràcies al fet que tenim una atmosfera gasosa. De manera semblant al vidre o al plàstic aïllant d'un hivernacle, l'atmosfera terrestre deixa passar la llum solar però, un cop s'ha convertit en calor a la superfície terrestre, no permet que s'escapi. Aquest fenomen és l'efecte d'hivernacle.
Així, doncs, l'atmosfera deixa passa la radiació del Sol per tal que escalfi la Terra, però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l'espai. 
És molt semblant al que passa als hivernacles, amb la diferència que l'hivernacle utilitza el vidre i no pas els gasos de l'atmosfera per retenir l'escalfor. Per això aquest fenomen natural ha rebut el nom d'efecte hivernacle. Si l'escalfor no restés retinguda a l'atmosfera, la Terra es glaçaria.
Quan l'energia del Sol arriba a la superfície de la Terra, aquesta s'escalfa. L'energia absorbida és remesa com radiació infraroja. Tanmateix, no tota esta radiació pot escapar de tornada a l'espai, ja que una part és absorbida novament per l'atmosfera (al voltant d'un 90%), sent un fenomen semblant a què manté la temperatura càlida en l'interior d'un hivernacle, fenomen del qual rep el seu nom. El balanç entre radiació absorbida i transmesa per l'atmosfera a diferents longituds d'ona és el que produeix l'efecte hivernacle. L'atmosfera absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas la radiació visible rebuda del Sol, i això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera. D'esta manera, l'equilibri tèrmic s’estableix a una temperatura superior a què s'obtindria sense aquest efecte. La importància dels efectes d'absorció i remissió de radiació en l'atmosfera són fonamentals per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem. L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen l'escalfor que reflecteix la Terra.
El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són gasos hivernacle. En l'atmosfera també podem trobar algunes substàncies produïdes per l'activitat humana que augmenten l'efecte hivernacle, com els gasos CFC (els principals responsables del deteriorament de la capa d'ozó, que protegeix la vida a la Terra de les radiacions perjudicials del Sol).Sense la presència de dos dels gasos hivernacle naturals, el CO2 i el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30ºC per sota de l'actual. Però la contaminació fa que augmenti la quantitat de gasos hivernacle a l'atmosfera. Això comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta.
El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia. Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO2 a l'atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es tracta d'una contribució doble a l'efecte hivernacle.
El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.
L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxids de nitrogen a l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.
L'ozó de superfície. L'ozó que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica i potencia l'efecte hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.
Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Aquests gasos arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.
Hi ha més gasos hivernacle. De moment s'han identificat més de 30 gasos que potencien l'efecte hivernacle. El més greu del cas és que molts dels gasos hivernacle tenen una vida molt llarga. Per exemple, l'òxid de nitrogen pot durar 170 anys i els gasos CFC es mantenen actius durant un segle.
El temps varia dia a dia i una diferència de pocs graus entre un dia i l'altre no ens sembla estranya. Però si parlem de la mitjana de la temperatura de tot el planeta, una diferència de pocs graus és un problema important. Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5ºC.
Si tenim en compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps actual és de només 4ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria. 
Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores.
Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties.
Si es produís el canvi climàtic, les temperatures del nostre país equivaldrien a les actuals del centre d'Àfrica. D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües. En resum, és produiria l'anomenat, escalfament global.
Si volem evitar els perills que comportaria un escalfament general del planeta, el primer que hem de fer és reduir la quantitat de gasos hivernacle, procedents de les activitats humanes, que arriben a l'atmosfera. Per aconseguir-ho, podem seguir les recomanacions següents:
1. Per reduir els índexs de diòxid de carboni hem d'utilitzar menys combustibles fòssils.
2. Cal estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial d'energia es redueix, les calderes i les centrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.
o Podem utilitzar electrodomèstics i aparells de baix consum.
o Cal fer servir bombetes de baix consum: duren vuit vegades més i gasten només 1/5 part de l'energia que necessita una bombeta convencional.
o Hem de reduir el consum de combustible dels automòbils. Actualment cada cotxe desprèn quatre vegades el seu pes en diòxid de carboni.
o Cal aïllar la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta gastant menys energia.
o Hem d'utilitzar paper reciclat. El procés de reciclatge del paper requereix menys energia que el d'obtenció de paper a partir de la fusta. A més a més, així podem salvar molts arbres.
o Cal utilitzar el transport públic en lloc del cotxe particular.
o És necessari tancar els llum quan no els necessitem.
3. Cal utilitzar fonts d'energia alternatives:
o Energia eòlica: les torres eòliques aprofiten la força del vent per generar energia. Alguns vaixells moderns porten unes veles dissenyades per aprofitar al màxim la força del vent i reduir el consum de combustible.
o Energia geotèrmica: en algunes zones volcàniques, les fonts termals i les guèisers produeixen energia que s'aprofita per generar electricitat i calor.
o Energia mareomotriu: les onades i marees mouen grans masses d'aigua i contenen molta energia. Aquesta força es pot aplicar per moure unes màquines que generen energia.
o Energia solar: les cèl·lules o plaques solars poden captar directament l'energia del Sol i transformar-la en electricitat. Cal utilitzar calculadores i rellotges solars. Alguns telèfons mòbils també es poden carregar amb energia solar.
o Energia hidroelèctrica: aprofita la força que té en caure l'aigua d'un embassament o d'un salt d'aigua per generar electricitat.
4. Evitem comprar aerosols.
5. Els agricultors haurien d'evitar l'ús excessiu de fertilitzants químics.
6. Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.
7. Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de les selves tropicals.
8. No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d'arbres de les selves tropicals.
9. Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vida sostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada