Un dels principals metalls que reciclem, per estalvi energètic que comporta, és l'alumini. L’alumini és el material més rendible de reciclar, per això en els sectors de la indústria i la construcció es recicla pràcticament la totalitat. No obstant això, el reciclatge de l’alumini d’ús domèstic, en envasos o en el paper d’alumini és molt menor a causa, en part, de l’escassa conscienciació ciutadana sobre la seva importància. Encara que és el tercer element més comú sobre l’escorça terrestre, en estar generalment barrejat en estat natural amb altres materials la producció requereix un alt consum energètic.
No obstant això, per al reciclatge es requereix únicament un 6% de l’energia emprada en l’elaboració inicial i pot ser reutilitzat un nombre indefinit de vegades sense que la qualitat es vegi afectada. Cal tenir en compte que per cada tona d’alumini que es llenci a l’abocador, cal extreure quatre tones de bauxita, el mineral del qual s’obté. Aquest és el motiu pel qual pràcticament el 100% del que s’usa en la indústria i la construcció sigui reciclat.
Però les xifres de reciclatge de l’alumini dels envasos d’aliments són molt menors. Una de les causes és que el material es troba molt més atomitzat que en les grans masses emprades en edificis i vehicles, per tant aconseguir reunir-lo i separar-lo eficaçment d’altres residus és més complicat.
La separació inicial d’envasos per a reciclar feta pels consumidors a casa seva encara és lluny de les xifres òptimes (una gran part acaba en els contenidors d’escombraries orgàniques, mentre que dels residus destinats als contenidors grocs el 30% està molt mal seleccionat) i el tractament posterior a les plantes de reciclatge té certes dificultats tècniques, per tot això l’any passat a Espanya el percentatge d’envasos d’alumini reciclats va ser d’un 27%, percentatge que suposa un poc més de 14.000 tones.
El procés de reciclatge d’envasos requereix una recollida selectiva i un posterior trasllat a una planta de classificació. Aquí és separat dels altres materials mitjançant el que es coneix com un separador de Foucault, que consisteix en l’ús de camps magnètics oposats per separar el material. A continuació és triturat, rentat i introduït en un forn on es fon i surt llest per ser utilitzat novament. Però tot aquest sistema és inútil si cada ciutadà no fa el primer i fonamental pas: dipositar les llaunes buides i altres envasos en els contenidors i punts de recollida disponibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada