A Catalunya es produeixen cada any més de 30 milions de tones de residus, que provenen de les diferents activitats que es realitzen al país: indústria, mineria, agricultura,... Anomenem residu a qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre’s ja no vol o considera inútil o ha de desprendre'ns.
Podem classificar els residus de diverses maneres:
- Segons el seu origen:
o Residus municipals. Són aquells residus que resulten de l’activitat diària de particulars, comerços o oficines i serveis d’un municipi. Normalment l’administració (Ajuntament, Consell Comarcal...) és qui s’encarrega de donar un tractament adequat als residus, amb l’ajuda del ciutadà que és qui ha de fer la separació a casa.
o Residus industrials. Residus procedents de l’activitat industrial. Són de característiques molt diverses. Segona la llei, tots els productors de residus han de complir una sèrie d’obligacions, entre elles: ·Registrar-se com a productors de residus ·Gestionar els seus residus d’acord amb les determinacions del Catàleg de Residus ·Fer la declaració anual de residus ·Formalitzar les fitxes d’acceptació, de seguiment i de destinació
o Residus ramaders. Tots aquells que resulten de l’activitat ramadera. Els productors de residus ramaders han de gestionar les dejeccions ramaderes. Si disposen de prou terreny agrícola, les poden aplicar directament al terreny. Si no, cal que portin els residus a un tractador autoritzat.
o Residus de la construcció. Residus originats en l’àmbit de la construcció, bàsicament runes. Obligatòriament s’han d’abocar en dipòsits controlats o en plantes de transferència o de reciclatge de runes.
o Residus sanitaris. Originats en les activitats d’atenció i investigació mèdica. Es divideixen en diferents grups que reben diferent tractament segons la seva perillositat. Per fer una correcta gestió dels residus sanitaris és necessari disposar de les fitxes d’acceptació i els fulls de seguiment de cada residus (tret dels assimilables a municipals).
Segons les seves característiques:
o Residus inerts. Són tots aquells residus que un cop dipositats en un abocador no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que compleixen els criteris de lixiviació determinats per reglament.
o Residus especials. Tots aquells residus que per les seves característiques tòxiques, perilloses... han estat incloses en el llistat de la directiva 91/689/CEE. També s’inclouen els envasos que hagin contingut aquestes substàncies.
o Residus no especials. Són tots aquells residus que no s’han classificat ni com a inerts ni com a especials.
La solució d'aquest problema pot consistir en el reciclatge dels materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada